Conferència “Aprendre per projectes. Una adquisició per a la vida”, de Xavier Martínez Celorrio. 29M 19h

El proper dimecres 29 de març a les 19h, el professor de sociologia de l’educació de la Universitat de Barcelona, Xavier Martínez Celorrio, donarà una conferència amb el títol: “Aprendre per projectes. Una adquisició per a la vida”. Aquesta xerrada, que tindrà lloc a l’Institut de Premià de Mar, estarà presentada per la Sílvia Guillamot, directora de la nostra escola i està oberta al públic en general.
Esperem que us agradi la proposta!
Crònica de la conferència:

Just abans d’estrenar el mes d’abril, el 29 de març, va tenir lloc a l’Institut de Premià de Mar una xerrada de Xavier Martínez Celorrio organitzada per l’AFA de l’Escola Mar Nova entorn a l’aprenentatge per projectes. La directora de l’escola, Sílvia Guillamot, va presentar l’acte posant de manifest que la Mar Nova està d’enhorabona, per la continuïtat del seu projecte acordada amb el Departament, i que això és dóna en un context en que el món educatiu també està d’enhorabona per la riquesa del debat que s’hi està donant. 

 
 
Xavier Martínez Celorrio va qualificar aquest moment singular que vivim com una “primavera pedagògica” que fa temps que no es donava. També va posar de relleu la importància de les petites escoles i instituts, moltes en barracons, que han tingut l’atreviment i l’energia de fer “innovació genuïna”, de no esperar que els canvis vinguin des e dalt sinó que han aprofitat els marges que permet el marc educatiu per explorar un nou model pedagògic.
Per explicar les bases del sistema pedagògic que encara mantenim es va remunar a 1599 quan la Companyia de Jesús va establir el Ratio Studiorum amb el currículum, la divisió per assignatures i els rols del mestre i l’estudiant. Actualment la mateixa ordre dels jesuïtes ha donat per finiquitat aquest model amb un canvi pedagògic radical a les seves escoles.
 
Per què hem de seguir, es preguntava, amb el model heredat de l’edat mitjana de la divisió del Trivium i Quadrivium, de la divisió del coneixement i l’aprenentatge per matèries. Aquest respon a un model monàstic i fabril al servei d’una societat que no és la nostra. En el context canviant de l’economia i la tecnologia on una part molt significativa dels llocs de treball estan en perill de desaparèixer en els propers anys hem de tenir les competències, no per adaptar-nos, sinó per crear la societat que volem. Hem d’elevar el nivell d’intel·ligència col·lectiva, el model de procomú col·laboratiu, abandonar les càpsules on estem aïllats,  per redissenyar el model d’escola comunitària, d’escola pública.
 
Segons Martínez Celorrio en el paradigma educatiu actual s’aprèn superficialment per després oblidar, no s’admet l’error i es sanciona perquè tenim un model fabril. L’alumnat s’ha socialitzat en altres entorns, no troba significativa l’experiència escolar. Estem matant la seva creativitat. Bona part del professorat que segueix mantenint aquest paradigma està fatigat, té problemes de convivència a l’aula; a més de l’alt nombre de baixes psicològiques hi ha situacions de malestar, explícit o no.
 
Aquest paradigma també és una font de desigualtats, per exemple en els estudis superiors. Les competències que no s’adquireixen en l’àmbit acadèmic s’adquireixen per socialització cultural en l’àmbit familiar de les famílies “cultes”; és el “currículum ocult” que els estudiants universitaris de “primera generació” (pares no universitaris) no tenen.
 
La nostra tradició cultural també actua com a tractora d’un canvi de paradigma. Hi ha un contrast entre la cultura llatina on tot està prescrit i la cultura escandinava on no hi ha inspecció escolar i el currículum és curt, deixant marge d’actuació i innovació.
 
Tenim dades dels Estats Units que mostren que els centres que treballen de forma interdisciplinar per projectes superen en un grau important les escoles que treballen per assignatures als 4 anys i molt àmpliament passats 10 anys.
 
Martínez Celorrio va fer una crida al professorat perquè no s’autoenganyi construint una ficció; especialment als companys de la seva mateixa generació, que els queden 10 o 15 anys de professió i que els poden utilitzar per empoderar-se, ser honestos amb ells mateixos i participar del canvi de paradigma. Segons el seu punt de vista perquè l’aprenentatge per projectes funcioni cal que el professorat es tregui la cuirassa i estableixi una relació de confiança mútua amb els companys, sense recels, sense aïllar-se en la seva especialitat; treballant en la cohesió del claustre i coneixent què fan a les altres escoles, sent capaços d’experimentar, equivocar-se i corregir. En aquesta primavera pedagògica que vivim va fer una crida per deixar endarrera el balcanisme docent, passar a col·laborar dins els centres, amb la comunitat educativa, amb la ciutat i amb els altres centres.
 
Les seves aportacions van donar lloc a un ric debat amb les més de 90 persones assistents i l’acte va finalitzar compartint un àpat a peu dret fet amb la col·laboració de diferents famílies de l’escola.
Davig Gómez Fontanills
​Properament podreu veure en vídeo la conferència al complet. Estem a l’espera de finalitzar la seva edició…
Comparteix i disfruta !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*